Descans a Enix amb el Pepe de Las Provincias

(9/09) Feia poder 10 dies que no en descansava cap de pedalar i em reservaba aquest, per poder reunir-me amb el Pepe conegut aqui a Enix amb el sobrenom de el de Las Provincias, (que era el nom del cortijo on es va criar).

El Pepe i la seva parella la Jane d’origen Galés, m’han acollit i cuidat com un fill. I han sigut tant generosos, que només tinc paraules d’agraiment.

He compartit àpats amb el seu grup d’amics anglesos i amb el Pepe hem passejat per mostrar-me el poble i les rodalies.

Amb molta saviesa popular, adquirida en la seva joventud, cuidant bestiar per aquestes montanyes, m’ha explicat mil històries del cortijo (mas), les ovelles, l’espart, les montanyes, la climatologia, i l’aigua, tant important per la subsistència d’aquells anys per aquestes contrades.

He apres molt escoltant lo, i hem repassat també moltes anècdotes dels seus anys a Mira.sol i el seu fill Peli, amb el que vaig compartir l’handbol i la bici de montanya.

Un dia complert, una parella i un lloc que sempre duré en el cor, amb l’agraïment que es mereixen.

La Jane i el Pepe uns amics càlids i generosos, amb els que he compartit un dia de la travessa.
El poblet d’Enix desde la terrassa de la casa de la Jane i el Pepe
La panoràmica de la vall camí dels cortijos a Enix
Compartint amb el Pepe bones converses i bons records de Mira.sol
Les cases d’Enix estan apinyades com si es protegissin de qualsevol inclemencia
Els cels als capvespres et deixan esturat
El paisatge d’Enix tal com el contemplava el Pepe quant tornava al cortijo de Las Provincias per guardar el bestiar
Una de les valls que cauen fins el mar de plàstic d’Aguadulce i Roquetas, desde aprop del cortijo de Las Provincias
Les montanyes s’omplien d’espart i era una part de la feina local recollir-lo amb feixos
El Pepe m’ensenyà a recollir l’espart de les seves montanyes
I també amb dona una explicació de les propietats d’aquest vegetal, amb el que un cop trenat es feian infinitat d’objectes per la casa i el camp
En aquesta vall, aprop del cortijo i tenian el bestiar en unes coves-baumes mitg cobertes on hi canvian fins a 400 ovelles
Tornem de la llarga passejada a Enix i ja el contemplem de nit, com ell ho recorda de la seva joventut
Adalt d’aquest cim encara es veu el blanc de ina de les parets del cortijo de Las Provincias del Pepe
En l’acomiat el Pepe estaba parat i encuriosit amb la Bed i tot l’equip de la travessa
Ultima carregada dels bidons, a la popular font de Enix, on pujant molts ciclistes per refrescar-se
La gran baixada de Cuesta Blanca d’Enix a Roquetas de Mar

8 thoughts on “Descans a Enix amb el Pepe de Las Provincias

  1. Quin privilegi Santi compartir instant amb persones amb aquesta calidesa i generositat!! De casta le viene al galgo Peli 🙂 Enhorabona
    Segueix gaudint del camí i tot el que hi saps trobar.
    Llums als ulls i força a les cames!

    M'agrada

  2. Me ha hecho muchísima ilusión que una de las paradas de la ruta haya sido mi pueblo, Enix, y que te hayas sentido así de bien con mi padre y los demás, Santi. Es evidente que con tu experiencia de “traveller”, en cuestión de horas, describes con precisión los detalles que otros hemos visto con el paso del tiempo. Lo dicho, me alegro enormemente y mucha fuerza para la recta final. Un abrazo bien fuerte.
    Peli

    M'agrada

    1. He disfrutado i convivido con tu familia unos dias inolvidables, i lo comentado ha sido puro aprendizaje que a veces es bueno de interiorizar. Un abrazo

      Enviat des del meu iPhone

      El 12 set 2018, a les 12:12, SANTI BEDOUIN va escriure:

      > >

      M'agrada

  3. Que emocionante!!!!cuantos sentimientos y cuantos recuerdos para un inquieto travesaire . Muy bonito Santi !!!!!un beso Y pedalea fuerte que ya te queda poco ehhhhh!!!??

    M'agrada

    1. Buenas Semi, t’agradezco los animos, todavia me queda camino y siempre hacen falta.
      Ayer sali de Andalucía con pena, he pasado unas etapas muy gratificantes y he conocido gente agradable.
      El parque de Cabo de Gata, fue la guinda despues de Doñana.
      Hasta pronto, un abrazo

      M'agrada

Deixa un comentari